Tots els valencians hem assistit perplexos a l'últim incendi que ha assolat a l'agost més de 700 hectàrees de la serra Calderona. Un incendi a què cal recordar que li precedixen dos grans incendis en 1992 i 1994 i un gran nombre de conats d'incendis que augmenta en estos últims anys. Aquells que recorrem la Calderona a peu, amb bici o per qualsevol altre mitjà no motoritzat, hem passat en estes setmanes després de l'incendi d'una sensació d'impotència a una desconfiança cap a l'Administració Pública.

I no és per a menys, ja que entitats com el Centre Excursionista de València (i altres entitats excursionistes de l'àrea metropolitana) tenim en esta serra una escola d'excursionisme i educació ambiental, que ha servit a generacions de jóvens per a abordar reptes muntanyencs de major envergadura a Pirineus, Alps, Himàlaia… Una serra en què des que en 1990 es creara la Coordinadora per la Protecció i Promoció de la Serra Calderona (agrupant entitats ecologistes, culturals, veïnals i esportives…) es demanava una protecció efectiva d'estes muntanyes, barrancs i paratges. Després de més de 12 anys de pressió social, de campanyes de sensibilització, de reunions amb els ajuntaments i la Generalitat, el 2002 veia la llum el Parc Natural de la Serra Calderona. I ara, ens preguntem tots aquells que hem reivindicat un espai digne per als animals, les plantes i les persones… Realment s'està protegint la serra i els seus habitants? Per a començar la Generalitat es mou molt lentament i bona prova d'això han sigut estos més de 10 anys d'espera, per no mencionar el retard en la redacció i aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió (Reglament d'Ús Públic del Parc) i del Pla de Prevenció d'Incendis (el primer havia d'estar aprovat pel gener del 2004 i el segon sense comentaris). Però a més les inversions en el parc no han tingut l'increment que alcaldes i veïns esperaven…tal vegada els acords presos en la junta extraordinària del parc a finals d'agost puga canviar un poc les coses, ja que es va aprovar la creació d'una Agència de Desenvolupament Local, una fundació per a rebre ingressos pro patrocinis d'empreses i el compromís dels ajuntaments de destinar una partida específica al parc. Les gents de la Calderona, el veïnat de Nàquera, Serra, Segart o Albalat ha vist indignat com s'ha cremat en estos últims 40 anys més del 85% del Parc...si seguim amb esta progressió per a quan prenguem mesures concretes deixaran de tindre sentit una vegada s'haja arrasat el 100% del territori. Ara queda molt per fer, un major compromís de la Generalitat, una participació dels ajuntaments deixant els interessos partidistes en pro del parc, una crida a la mobilització i col·laboració ciutadana en tasques de voluntariat, vigilància, educació, conciliació d'interessos… Per a això, el Centre Excursionista i l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria estan representats en la Junta Rectora del Parc natural; a través d'estes entitats i dels ajuntaments de la Calderona podem canalitzar les nostres denúncies però també els nostres projectes, inquietuds i accions per a salvaguardar estos paratges. En el cas del CEV, tots els estius des de fa 10 anys desenvolupa una campanya de voluntariat ambiental on grups de jóvens vigilen, controlen i informen els visitants. Si vols participar contacta amb el voluntariat: voluntariadoambiental@centroexcursionista.org o amb l'Oficina del Parc Natural a Nàquera on podràs trobar informació d'associacions de la serra preocupades per defendre i difondre els seus ecosistemes. A més, els grups juvenils de Temps Lliure i les entitats esportives tenim molt a dir i aportar en tot este procés: només recordar que ara fa més de 100 anys de les primeres colònies escolars a Portaceli, la Prunera, Estivella, La Cova Santa, etc.. i que moviments escoltes, parròquies, grups excursionistes, etc. desenvolupen des de llavors una incessant labor educativa d'exploració de la Calderona per mitjà d'excursions, travessies, acampades, jocs en la naturalesa i cursos a l'Aire Lliure. Es tracta davant de tot d'una serra per a ús i gaudi de la societat, i els grups juvenils som uns usuaris que hem d'ajudar a transmetre als altres valors i actituds que ajuden a la conservació d'estes muntanyes i a la millora de la qualitat de vida de les persones que viuen en estos paratges. Carlos Ferris Director de l'Institut Valencià d'Excursionisme i Natura del Centre Excursionista de València.

Durant els pròxims mesos intentarem conéixer una miqueta més i millor les institucions i les polítiques de la Unió Europea.
Estem en un moment molt important per al nostre continent, ens disposem a votar la proposta de Constitució per a la Unió Europea. Els pobles, els estats democràtics tenen normes de convivència que regulen el funcionament de les seues institucions, les seues lleis, els drets de la ciutadania... són les constitucions. Ara, Europa també tindrà la seua pròpia constitució i amb ella les normes bàsiques per a la vida política i social de més de 450 milions de persones. Tractarem d'explicar com són les institucions de la Unió Europea, les seues polítiques, els nostres drets i deures i, especialment, el text de la Constitució, que en els pròxims mesos els 25 països membre hauran de passar a consulta per mitjà de referèndum popular o votació parlamentària.

Quan coneixem la història d'Europa, dels seus pobles, ens adonem dels terribles conflictes, de les guerres que han deixat mort i desolació al llarg dels segles. Europa també és el continent de les llibertats, del progrés, de l'art... i ara pot ser, definitivament, un espai de cooperació, d'enteniment, de pau, per a sempre... Les persones que han treballat en la redacció del Tractat que instituïx una Constitució per a Europa han escrit el següent en el preàmbul que l'encapçala:

En els pròxims números del MELIC seguirem familiaritza

Ximo Cádiz

nt-nos amb Europa, les seues institucions i polítiques.

He estat tot l'estiu esperant la tornada al Melic per a defendre les meues ministres i les de Zapatero de l'atac bàrbar que han sofrit per caure en el joc de posar per al Vogue. Tot l'estiu esperant per a dignificar un posat, que no passa de ser un capritx per a l'autoestima de qualsevol, i arribe a la redacció i em veig quasi en l'obligació de donar carpetada al tema per a parlar d'un altre que se m'antulla molt més important. De fet, qualsevol tema em pareix molt més important que discutir si és frívol o no que les ministres es passegen amb pells pel Vogue o que Rajoy es convertisca en comentarista esportiu...

El pròxim novembre, els nord-americans celebraran (si és que hi ha alguna cosa a celebrar estant Bush pel mig) les eleccions presidencials en què els ciutadans i Jebb Bush (germà trampós del president) decidiran si governa Bush guanyant en vots o governa a pesar d'haver perdut en votacions. Ara que està de moda, encara que no ho diga el Vogue, passar d'EUA, dir que poc ens importa a nosaltres allò i criticar de manera ferotge l'imperialisme ianqui del dia a dia, la veritat és que el que hi tinga lloc ens afectarà i de ple. Jo, de fet, ja hi estic afectat, crec.

L'any passat, Sami Nair, eurodiputat i professor de Ciències Polítiques de la Universitat de París em comentava que "el nou orde internacional actual és un orde nord-americà". La contínua subversió del Dret Internacional i la progressiva militarització dels conflictes internacionals dels últims anys així ho demostren. Anem-hi, per si algú no ho ha entés: especialment des que Bush desgoverna, la violència es dispara, les guerres ens destruïxen i este individu exalcohòlic, capaç d'entravessar-se amb una galleta i caure a terra i d'inventar armes de destrucció en massa (que podria haver-los-les venudes els EUA) es passa els Drets Humans pel forro de la bata de son pare (un altre addicte a les guerres).

Bush representa el que jo no li desitge a ningú. Bush és el que cap xiquet voldria ser de major. Bush és el que cap mare voldria com a fill. I a més és el president d'un país que podria tornar-lo a elegir. Un país que ha assassinat a Iraq, com en altres països i espera fer-ho amb el seu president en altres nous destins. Un país que es nega a sotmetre's al control de les armes biològiques i químiques previst en el Protocol de 1995, que es nega a ratificar el Tractat sobre Limitació d'Armes Nuclears junt amb Israel (a què continuen abonant en la barbàrie palestina). Un país que manté la Llei Helms Burton (llei extraterritorial) per a Cuba (al mateix temps que els fica a Guantánamo les seues preses de caça, com a Abu Ghraib). Un país que sotmet amb la Llei Damato a Líbia i Iran. Un país que ha deixat "amb el cul a l'aire" les Nacions Unides i que s'ha negat a ratificar convenis sobre els Drets dels Xiquets, sobre els Drets Econòmics i Socials, sobre l'Eradicació de la Discriminació contra les Dones o el Protocol de 1989 al Conveni Internacional contra la Pena de Mort per als Menors d'Edat. Què dir de la seua negativa a la Cort Penal Internacional! Què dir del Protocol de Kioto en medi ambient! El forro dels seus pantalons, per a la Resolució 1441!

Bush, pare de les intervencions preventives, podria tornar a ser president, si l'atzar no juga del nostre costat. I l'atzar, casualment, als EUA sempre està comprat pels Bush. Però ja que diuen que el seu govern és el govern del món, com a ciutadà llavors, demane que em deixen votar. Jo votaré per John Kerry. I si no em deixen, com Mafalda, que paren el món que jo m'abaixe.

Jaume Bronchud

Dilluns dia 18 al Centre Social i Juvenil (c/ Ortega y Gasset, 1) de 17 a 20.30 hores. Dimarts dia 19 al Centre de Salut (Av. Buenos Aires) 17 a 20.30 hores.

2. Participants

2.1 Podran participar-hi persones residents a la Comunitat Valenciana, majors de 16 anys. La participació podrà ser a títol individual o en equip. Cada participant o equip únicament podrà presentar una sol·licitud.
2.2 Els autors o autores guanyadors del premi a l’autor local en l’edició anterior no podran obtenir este mateix premi.

3.1 Es podran presentar un màxim de tres fotografies en blanc i negre o color. No s'admetran fotografies retocades digitalment, ni diapositives, ni muntatges posteriors.
Les fotografies hauran de ser originals i inèdites i que no hagen sigut premiades en cap altre certamen.
3.2 Les fotografies presentades no podran en cap cas excedir del format 35 x 40cm. S’hauran de presentar amb paspartú blanc de grandària 40 x 50cm.

4.1 Les inscripcions es podran realitzar personalment o per correu al Centre Social i Juvenil ubicat al carrer Ortega y Gasset, 1, 46920 Mislata, o al Centre Juvenil Túria ubicat al carrer Túria 13, 46920 Mislata.
4.2 El termini d’inscripció finalitzarà el 22 d’octubre de 2004 a les 20 hores.

5. Premis

S'establixen quatre premis:

• Instant decisiu en blanc i negre: premi dotat amb 450 € a la fotografia en blanc i negre que millor haja captat la sensibilitat d’un instant decisiu.

• Instant decisiu en color: un premi dotat amb 450 € a la fotografia en color que millor haja captat la sensibilitat d’ un instant decisiu.

• Instant decisiu "les dones": un premi especial dotat amb 450€, a la fotografia que millor haja captat la sensibilitat de l’instant decisiu amb les dones com a protagonistes.

• Instant decisiu d'autor local: un premi especial dotat amb 300€ per a animar la participació dels fotògrafs i fotògrafes de Mislata.

• Mencions: el jurat seleccionarà fins a un màxim de 5 fotografies, les quals rebran una menció especial que s’inclourà en el catàleg.

 L’Ajuntament editarà un catàleg amb les fotografies premiades.

Quan arriba el mes de setembre, els quiosquers deixen de veure la llum. Queden sepultats sota una allau de fascicles col·leccionables. Què passa al setembre, que tot són fascicles? Ens veuen cara de tontos, al setembre, o què? Quan els quiosquers surten del quiosc a l’octubre, estan blaaaaancs...

Segons les estadístiques, la majoria de gent que comença un col·leccionable no passa del segon fascicle. I és normal. D’entrada, són incòmodes de comprar. Pagues 195 peles i et donen un fascicle de dues pàgines, enganxat sobre un cartró de tres metres. Que no el pots ni agafar, perquè no t’arriben els braços. Vas caminant pel carrer i sembles la carta del rei de bastos. Una vegada vaig començar una col·lecció i vaig estar dues hores estripant cartró. I al final, a dins o no hi havia res. Me’n vaig al quiosquer i li dic: "Perdoni, aquí no hi ha res. De què és aquest col·leccionable?". I em diu: Cartones del mundo. I jo vaig pensar: "Capullo!".

Aquest any no sé què passa però hi ha una febre per la porcellana. Ho heu notat? Cajitas de porcelana. Qui col·lecciona capsetes de porcellana? Jo vaig a sopar a casa d’una tia que té tot de capsetes de porcellana i foto el camp. Segur que és una psicòpata, aquella noia: "Mira les capsetes que tiiiinc". Mal rotllo. Muñecas de porcelana... Tot és de porcellana. Fan molta por! Fora, fora... Segur que la té al llitet de soltera, al costat del coixí. Tot és de porcellana. Això sí, autèntica i delicada. L’altre dia vaig sentir dos transportistes: "Tu saps si han tret la col·lecció Maracas de porcelana? Diu: "No". "Doncs em sembla que s’han esmicolat las capsetes". Ho enteneu? Aquest acudit no és meu.

També tenen molta tirada les maquetes. Tipus: "Máquinas de guerra. Con el número uno, la primera pieza del Helicóptero Apache". O bé: "Casa de muñecas en miniatura. Con el primer fascículo, el bidé y la cadenita del váter de regalo". Gent gran, adulta, fent casetes: L’Ortiz era molt aficionat a aquestes cases. En tenia un munt. Un dia em va convidar al seu pis. Dic: "Que també has fet la col·lecció de Cocinas en miniatura?". Diu: "No, és el pis que és petit". Era tan petit, que per moblar-lo va haver de cridar un senyor d’aquells que construeix barcos dins les ampolles. Li va dir: "Posi’m el microones allí". "Trigaré unes setmanes, eh!". Va anar desmuntant el microones peça per peça i les va anar col·locant.

Els fascicles que tenen més èxit són els dels cursos d’idiomes, d’informàtica... A mi m’agraden molt els de CCC, "Nuestra meta eres tú". Fas el curs de guitarra, i et regalem la guitarra. Fas el curs de jardineria, i et regalen una guitarra. Sempre et regalen una guitarra. El senyor CCC, Carlos Carnicero, per exemple, devia comprar-ne una remesa massa gran i ara tenen sobreestoc de guitarres.

Els cursos més perillosos són els d’electrònica. Ara n´han tret un que es diu Electrónica modular. Sempre hi ha el típic que després de llegir el segon fascicle ja es creu l’inventor del corrent elèctric i comença a remenar el televisor per dins. Com un amic meu, el Castillo, que se li va espatllar la ràdio, la va desmuntar i no sé què va tocar, però cada cop que pujava el volum, l’Antoni Bassas s’enrampava dins de l’estudi. El veies sortir de Catalunya Ràdio i semblava el moreno de Cruz y Raya. Era un sac de nervis.

La majoria de col·leccionables són per adults. Fins i tot aquest dels Ositos de peluche. A l’anunci diuen: Te enamorarán, i surt una noia de trenta anys jugant amb ells. Que penses: "Serà el pèl, que les atrau?"

Segons els quiosquers, un col·leccionable que s’ha esgotat de seguida és el de El mundo secreto de las hierbas. El que no s’ha dit és que també s’ha esgotat el paper de fumar de tots els estancs. Es veu que més d’un ja el coneixia, aquest "mundo secreto".

L'expressió anglesa e-book (llibre electrònic en espanyol) és l'obra que podem llegir en un dispositiu electrònic, com en un ordinador de sobretaula, una agenda (Palm), un pocket PC o algun dispositiu digital semblant...

Però un llibre electrònic és un arxiu (que algun editor ha posat en la xarxa, o que comprem en una llibreria virtual), i podem descarregar al nostre ordinador i posteriorment convertir-lo en un format llegible per a ser llegit en altres dispositius.

Per a convertir un d'estos arxius en alguna cosa llegible per altres dispositius estan els programes lectors eBook gratuïts de Microsoft i Adobe Systems per a un creixent nombre de sistemes, entre els que es troben Apple® Mac®, Microsoft Windows® XP, Palm®, Microsoft Pocket PC i Tablet PC.per exemple, l'Atovó PDF eBook Reader o el Microsoft Reader.

Els programes lectors permeten que les pàgines dels llibres electrònics es puguen passar, i de vegades subratllar i anotar. Solen donar la possibilitat que el lector fixe la grandària o cos del text.

Hi ha per internet diverses biblioteques electròniques, on es pot buscar, descarregar, comprar o demanar qualsevol llibre de text en format electrònic. Ací una adreça d'un buscador de biblioteques del món, http://www.booksfactory.com/índex.html i una biblioteca electrònica http://www.casadellibro.com.

Tiflollibres: llibres electrònics per a cecs
A partir de la idea d'un grup de cecs de Buenos Aires (Argentina) d'intercanviar informació i compartir els llibres que es tenen en format digital, es creà el grup Tiflollibres.

Els reproductors de MP3 són els més demandats, deixant en la prehistòria els reproductors de cedés. El motiu és ben senzill, ocupen molt menys espai, són molt més lleugers, cap més música, la qualitat del so no disminuïx i et pots fer la teua pròpia llista de cançons preferides, quan et canses d'escoltar-les les esborres i t’hi enregistres altres.

I que és això de MP3?

És tan senzill com entendre que la música que escoltem ve en distints formats; per exemple en vídeo tenim el VHS o el DVD, per cert algú se’n recorda del BETA....?

Tornant al tema, el format MP3 el que fa és comprimir la música que ve en el format habitual dels cedés, que és el format WMA. Et pose un exemple: una cançó en format WMA (un cedé normal) ocupa 60 megues aproximadament i la mateixa cançó en format MP3 ocuparia més o menys 5 megues, mantenint la mateixa qualitat de so. Potser l'únic aspecte negatiu que es puga trobar és, com sempre, el preu, que divergix depenent de la capacitat d'emmagatzemament del reproductor que va des dels 64 MB a 1GB.

Un dels reproductors amb una relació qualitat-preu més acceptable és l'AUDIO CW300 amb una capacitat de 128 MB.

Les seues principals característiques són:

- Sintonitzador de ràdio FM. Podràs escoltar la ràdio i gravar-la al mateix temps.
- Té un circuit d'estalvi d'energia que et permetrà escortar la teua música fins a 30 hores, amb una sola pila AA.
- És superlleuger, tan sols pesa 40 gr i medix 35,9mm x 83,8mm x 16,1mm.
- Té una qualitat de so prou baixa, amb un ecualitzador i un nivell de soroll pròxim a zero.
- Pots gravar missatges i reproduir-los, inclús els podràs passar al teu PC.
- La seua pantalla LCD s'il·lumina i mostra tota la informació important com el títol, el temps de reproducció, etc.
- Pots emmagatzemar les cançons o els missatges de veu gravats per mitjà de carpetes.
- La seua connexió USB és ràpida per a fer transferències amb l'ordinador.
- Gràcies al seu programari avançat convertir la teua música en mp3 és molt senzill.
- Podràs actualitzar les seues prestacions a través d'Internet.
- També pots utilitzar-lo com una unitat d'emmagatzemament de dades externes.
- Pots canviar l'aspecte de la pantalla LCD amb logos, tipografies, etc.(com si de la pantalla d'un mòbil és tractara).
- Disposa de dos botons tipus jog que et permet accedir a totes les seues funcions de manera molt ràpida i fàcil.
- Preu aproximat: 100€ Versió128 MB.(El preu s'incrementa en els versions de 256 MB i en 512 MB).

En el preu inclou normalment, els accessoris següents: Auriculars, control remot, funda, penjoll, manual, programari, manual d'instruccions, cable USB i piles.

Si t'ho pots permetre et recomane que t'endinses en el món del MP3, la tecnologia que marcarà les pautes en la reproducció de la música durant els pròxims anys.

Cristina Aguilar

"...sonava la música, es barrejaven els sons, sols una idea, la Mediterrània"

La música genera inquietuds i sensacions úniques i aquells/es que tenen l'oportunitat d'interpretar-la necessiten expressar un llenguatge universal a través del qual poder compartir la seua creativitat i capacitat artística amb la resta del món. Alguns grups, dels que ja hem parlat en el Melic, s'identifiquen amb el Mediterrani com a element d'enllaç entre les cultures dels pobles riberencs, com ara el grup SITJA, de Vila-real (Castelló), que a l'estiu de 2002 va nàixer com a grup de música folk, amb una formació de jóvens que provenen d'altres agrupacions i activitats relacionades amb la música, com els grups de dolçainers/res, de danses o de rondallistes al carrer. La característica d'este grup de la Plana Baixa ha sigut, des del principi, mantindre una actitud oberta a l'evolució natural i necessària, demostrant que la música va més enllà de les fronteres i de les identitats, de manera que poden introduir-se en altres estils amb què fusionar el seu treball, on s'hi poden trobar des de les danses populars més arrelades a la seua terra, com les jotes o els boleros, fins a les melodies medievals, els ritmes d'Occitània, les tarantel·les del sud d'Itàlia, els sirtakis de Grècia, els cants tradicionals del Magrib, el so de la guitarra flamenca, els cants medievals i, fins i tot, la bossa nova brasilera i el tango argentí. Sitja s'ha integrat en la Plataforma per la Música de la Terra i en el Col·lectiu de Músics en Valencià, una prova que demostra el seu interés per la nostra cultura, que es reflectix en les lletres de les cançons, sempre en valencià.
La justificació del nom del grup, tal com explicaren el passat mes de maig en la seua visita a Mislata, en el programa Sac de gemecs, en Canal 25 Ràdio, és l'origen tradicional de les cavitats subterrànies que van excavar els ibers per guardar el blat i altres cereals collits del camp, que es podien mantindre durant molt de temps en bones condicions. Són ben conegudes "Les Sitges" (o Los Silos) al centre de Burjassot (l’Horta), 43 dipòsits amb capacitat per 47.327 hectòlitres, que van ser declarades Monument historicartístic nacional en 1982.

Una de les motivacions principals de Sitja és la dificultat per fer arribar esta música a la gent jove, la que ells consideren que té la veu perquè perduren estes tradicions i es mantinguen. Una de les eines més importants són els arranjaments sobre cançons tradicionals, que poden adaptar-se a un llenguatge més pròxim a la joventut per poder valorar la nostra música, a vegades no tan coneguda com la de músics d'altres continents.

Si una de les finalitats més importants és la de provar a mantindre l'esperit plural que encara jeu viu a la ribera de la Mediterrània, l'altra consistix en una acció de reivindicació i defensa de la cultura del seu poble, Vila-real, sempre mantinguda i guardada per la gent del carrer. Un bon exemple és el seu propi repertori, a través de cançons com "La veu d'un poble", una dansa beduïna fusionada amb ritme de buleria, que conta la venjança de Felip V sobre Vila-real durant la guerra de Successió, o el tema "Qui és foll i qui sensat?", que parla d'un personatge molt conegut al poble, "L'Enginiero Parret", que es passava el temps dissenyant projectes peculiars, com l’anomenat Submarino ceba. El seu domicili era a la placeta de l'Orat (actualment Pl. de 2 de Mayo), la qual dóna títol al disc de Sitja. Podem descobrir també cançons de la tradició popular com el "Bolero Pla", de La Llosa de Ranes, o "La Petenera", i algunes més arranjades, com és "La Xixarra", tradicional de Biar, de l'Alt Vinalopó, i una menció especial al tema "Pla Hidrològic", precedint la dansa grega que tanca el disc, que exposa unes reflexions sobre el transvasament de l'Ebre.

Una bona notícia per a este grup castellonenc és que ha quedat finalista en el concurs SONA 9, en l'apartat "Folk/noves tendències" segons ens han informat de la Revista ENDERROCK, cosa que celebrem perquè això els permetrà participar en la final, que tindrà lloc el pròxim mes de novembre en la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa, a la comarca d'El Bages.

Per últim, convindria que si teniu interés a conéixer el treball de Sitja, us poseu en contacte amb el grup, perquè el disc és de producció pròpia, enregistrat a l'estudi de gravació Polka Waves (Almassora) entre els mesos de febrer i març de 2004. Els últims concerts a destacar han estat els de Burjassot, a Ca Bassot, en el monogràfic Danses de la Mediterrània, la Universitat de València, el Festival Guirigall, a Ares del Maestre i el Casal Jaume I de la Vall d'Uixó. El 24 de setembre està prevista la seua participació en la celebració del II Aplec de la Plana, a les Alqueries, i també al Correllengua de Vila-real cap al 2 d’octubre. SITJA... un grup a tindre en compte.
EL GRUP

L’inici del curs 2004-2005 obri una nova convocatòria de quatre beques per tal de seleccionar l’equip de corresponsals de la xarxa d’informació juvenil de Mislata. La Regidoria de Joventut compta amb vora trenta INFOPUNTS, taulers informatius amb l’actualitat jove del municipi, distribuïts per tota la ciutat, tant en centres oficials i instituts com en altres establiments amb públic jove (pubs, ciber’s, gimnasos, associacions...). La col·laboració dels i les corresponsals, que hauran d’arreplegar la informació i actualitzar els INFOPUNTS periòdicament és fonamental per a informar els i les jóvens de Mislata de tot allò que els interessa.