L'any 2004 deixa una trista data històrica i un horrible record que ningú podrà esborrar de la seua ment: la massacre ocorreguda l'11 de març. Els últims mesos s'està dent a terme una comissió per a determinar els que van ser els assassins de les 192 víctimes que va deixar l'atemptat. Però lluny d'arribar a solucions clares, les investigacions han donat una basa política als partits que han disfrutat estos dies fent-se reprotxes contínuament sense cap intenció d'arribar a un acord.

El més important en estos moments és conèixer tota la veritat sobre la matança i sobretot posar mesures perquè no torne a ocórrer. Els mitjans de comunicació tampoc s'han quedat arrere ja que han mostrat les imatges més explicites i cruels del succés. Deu mesos després el president de l'Associació de la Premsa de Madrid, Fernando González Urbaneja, va assegurar que estudiaran les peticions de l'Alt Comissionat d'Atenció a les Víctimes per a cuidar l'emissió d'imatges relacionades amb atemptats perquè les víctimes eviten reviure moments dolorosos i dramàtics de forma contínua.

Els drets de les víctimes també és un tema pendent pel que cal continuar lluitant. I sobretot conscienciar la gent que tota la societat ha d'estar contra el terrorisme i manifestar-ho, perquè en este tema els silencis no valen. El que calla atorga i contra el terrorisme no es pot ser parcial.

El procés d'integració europea és el projecte polític més innovador per a les últimes generacions. Qui haguera pensat en l'Europa de la II Guerra Mundial des del punt de vista de la realitat d'un mercat interior, d'un Parlament Europeu, d'una moneda única...? Així doncs, els europeus i les europees ens enfrontem a nous reptes comuns, als quals per separat, no podríem plantar cara, com la defensa del medi ambient i els fenòmens de la immigració entre uns altres. El paper de la Constitució Europea conté per tant, els instruments i procediments perquè en tots els àmbits es porten a terme polítiques comunes. La forma en la qual s'estructura la Constitució són quatre parts: la primera part conté els objectius, valors i principis de la Unió Europea. La segona conté la declaració dels drets fonamentals de la Unió. La tercera part conté les bases jurídiques i el funcionament de la Unió Europea. I la quarta part conté les disposicions generals i finals.

Ara és el moment perquè tots i totes debatem, analitzem i reflexionem, sobre la Constitució Europea perquè en el referèndum que se celebrarà el dia 20 de febrer del 2005, puguem votar un sí o un no, amb una opinió pròpia. Des d’OPENDOORS, com associació interessada i preocupada pels temes europeus, volem donar a conéixer la Constitució, i treballar els programes de voluntariat europeu i intercanvis europeus a la població juvenil i associacions. Per a poder ampliar més la teua informació referent a això, hi ha el portal de la Unió Europea amb la següent adreça: http://europa.eu.int. I també el portal des del qual poder descarregar-te el text de la Constitució en http://europa.eu.int/constitution/indexen.htm. Però a més d'esta informació, si vols contactar amb nosaltres, ens pots trobar al C/ Torreta, núm. 1 a Quart de Poblet, telefonant al 961 531 459 o per correu electrònic a: opendoorsasociacion@hotmail.com.

Opendoors Associació de serveis a la Joventut

1/4 de macarrons.
2 litres d'aigua.
Un poc d'oli.
Una mica de sal.
Una dent d'all sencera.

SALSA

1/4 de carn picada.
400 de tomaca triturada.
Sal.
Pebre.
Orenga.
2 cebes.
2 xoriços.

Posem els macarrons en l'aigua calenta amb l'oli, l'all i la sal, els bullim 20 minuts fins que estiguen al punt, els eixuguem en aigua freda i els reservem.

Per a la salsa sofregim la ceba en trossos molt xicotets, quan estiga daurada li afegim la carn picada, els xoriços a trossos i acabem de fregir-la amb la tomaca, la sal, el pebre i l'orenga, reduïm un poc la salsa i l'aboquem sobre els macarrons, ho mesclem tot bé i hi posem formatge ratllat al gust, ho fiquem al forn a gratinar i quan estiga daurat el formatge ho traguem.

Part I: Enuncia les principals disposicions de l'arquitectura constitucional de la Unió Europea i clarifica les funcions de les seues diferents institucions i òrgans: definix els objectius i els valors; consagra els Drets fonamentals; clarifica el repartiment de competències de la Unió Europea i de l'organització dels poders en el seu si; definix les institucions de la Unió així com els seus principis democràtics de funcionament.

Part II: Conté la Declaració de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que va ser solemnement proclamada al Consell Europeu de Niça l'any 2000. Proclama cinc àmbits de drets (la dignitat, les llibertats, la igualtat, la solidaritat i la ciutadania) i instituïx els drets polítics específics de la ciutadania europea, així com els drets econòmics i socials.

Part III: Conté les bases jurídiques de les polítiques comunes, així com el desenvolupament de les disposicions relatives al funcionament de la Unió. Es tracta d'una de les grans aportacions de la Constitució perquè clarifica les competències de la Unió i els papers respectius de les diferents institucions.

Part IV: Conté les disposicions generals i finals. Es referix fonamentalment a la successió i continuïtat jurídica entre les actuals Comunitat i Unió Europea i la nova Unió Europea, a l'aplicació territorial, als procediments de revisió i a la ratificació i entrada en vigor.

2. La Unió està oberta a tots els estats europeus que respecten els seus valors i es comprometen a promoure'ls en comú.

Article 2: valors de la Unió

La Unió es fonamenta en els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte als drets humans. Estos valors són comuns als estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la no-discriminació.

Article 3: objectius de la Unió

1. La finalitat de la Unió és promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles.

2. La Unió oferirà als seus ciutadans un espai de llibertat, seguretat i justícia sense fronteres interiors i un mercat únic en què la competència siga lliure i no estiga falsejada.

3. La Unió obrarà en pro del desenrotllament sostenible d'Europa basat en un creixement econòmic equilibrat, en una economia social de mercat altament competitiva, tendent a la plena ocupació i al progrés social, i en un nivell elevat de protecció i millora de la qualitat del medi ambient. Així mateix, promourà el progrés científic i tècnic.

La Unió combatrà la marginació social i la discriminació i fomentarà la justícia i la protecció socials, la igualtat entre dones i hòmens, la solidaritat entre les generacions i la protecció dels drets del xiquet.

La Unió fomentarà la cohesió econòmica, social i territorial i la solidaritat entre els estats membres.

La Unió respectarà la riquesa de la seua diversitat cultural i lingüística i vetlarà per la preservació i el desenrotllament del patrimoni cultural europeu.

4. En les seues relacions amb la resta del món, la Unió afirmarà i promourà els seus valors i interessos. Contribuirà a la pau, la seguretat, el desenrotllament sostenible del planeta, la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, el comerç lliure i equitatiu, l'eradicació de la pobresa i la protecció dels drets humans, especialment els drets del xiquet, l'estricta observança i el desenrotllament del Dret internacional, i en particular al respecte als principis de la Carta de les Nacions Unides.

5. Estos objectius es perseguiran pels mitjans apropiats, d'acord amb les competències atribuïdes a la Unió en la Constitució.

Els ciutadans europeus elegim al Parlament Europeu. Es vota cada cinc anys, per sufragi universal. Cada país membre elegix els seus eurodiputats. El nombre d'eurodiputats és proporcional a la població de cada país. Les seues principals competències són: colegislar (és a dir legislar conjuntament amb el Consell Europeu), supervisar el pressupost de la UE i controlar políticament la Comissió Europea.

Partits polítics europeus. Els eurodiputats i eurodiputades elegits en cada país s'agrupen en el parlament europeu en grups polítics com el PPE, Partit Popular Europeu; el PSE, Partit Socialista Europeu; el grup liberal; el Partit Verd Europeu; l'Esquerra Unitària Europea... El president de la Comissió Europea ha de pertànyer a aquell grup polític que haja obtingut la majoria en les eleccions.

Els governs dels països conformen el Consell Europeu. El Consell és, juntament amb el parlament, la màxima autoritat de la UE. Està format pels caps de govern i d'Estat dels països membre. També formen part del Consell el president de la Comissió Europea i el ministre d'Afers Exteriors de la UE. Fins ara la presidència del Consell Europeu requeia cada sis mesos en un país distint seguint un torn predeterminat. Amb la nova Constitució, la Presidència durarà dos anys i mig i seran tres països, en equip, els que compartisquen les tasques d'eixa Presidència.

Els ministres de cada país amb les mateixes responsabilitats formen el Consell de ministres de la UE. D'esta manera, es poden coordinar les polítiques dels països membres. L'equip de Presidència del Consell Europeu, format per tres països, encapçala les distintes reunions sectorials del Consell de Ministres de la UE.

La Comissió Europea exercix com a govern d'Europa. Proposa lleis, executa el pressupost i les polítiques i acords de la UE. Fins ara estava formada per dos comissaris en el cas dels països amb més habitants i un en el cas dels països xicotets. A partir de la Constitució cada país tindrà un comissari i en 2014 el nombre de comissaris serà de dos terços del nombre de països membre, establint un torn perquè tots els països tinguen, abans o després, els seus comissaris. El president o presidenta de la Comissió Europea s'elegix pel Parlament a proposta del Consell Europeu i ha de respondre als resultats de les eleccions al Parlament Europeu que se celebren cada cinc anys.

El president o presidenta de la Comissió Europea. Coordina els treballs de la Comissió Europea i forma part del Consell Europeu, juntament amb els caps de govern i Estat dels països membres i el ministre d'Afers Exteriors de la Comissió Europea.

La Cort de Justícia de la Unió Europea. És la institució encarregada d'assegurar el compliment de les lleis de la UE i resoldre els conflictes legals entre els països membre, entre els països i les institucions de la UE i entre els ciutadans i ciutadanes i la UE.

El Tribunal de Comptes de la Unió Europea. La seua tasca és controlar i fiscalitzar els ingressos i gastos del pressupost de la UE per a aconseguir una correcta gestió financera dels milions d'euros que cada any manegen les institucions de la UE.

Codecisió. La presa de decisions en la UE exigix que distintes institucions coincidisquen en les seues posicions, és una manera d'aconseguir que, després de llargs debats, els acords tinguen un suport molt ampli. D'esta manera el Parlament Europeu i el Consell Europeu han de colegislar, és a dir prendre decisions de manera conjunta i coordinada. Amb això, es garantix que els representants de la ciutadania, els europarlamentaris, i els representants dels governs dels països de la UE s'esforcen per arribar a acords.

Doble majoria. Quan no siga possible el consens, és a dir l'acord de tots, les decisions, a més d'adoptar-se de manera conjunta i coordinada en el Parlament i en el Consell Europeu, han de prendre's amb uns requisits molt exigents que garantixen un suport ampli als acords. En el Consell Europeu, que reunix els caps de govern i estat, no és prou amb una majoria de la meitat més un, és necessari que s'unisquen, almenys, el 55% dels països i que estos països tinguen el 65% de la població de la UE.

Cooperació reforçada. Amb este concepte es definix la possibilitat que alguns països decidisquen prendre acords per a col·laborar i coordinar les seues polítiques o les seues decisions en alguns aspectes. Es tracta d'una opció voluntària que no obliga a aquells països que hagen decidit quedar-se al marge per qualsevol motiu.

Espai Schengen. Un grup de països, entre ells Espanya, van decidir fa uns anys compartir la seua seguretat i les seues polítiques de fronteres, migracions, visats, asil... En l'Espai Schengen no estan tots els països de la UE, és, per tant, un exemple de cooperació reforçada.

De què parla la constitució?

Article III-182. 2 L'acció de la Unió s'encaminarà a:

e) Afavorir l'increment dels intercanvis de jóvens i d'animadors socioeducatius i propiciar la participació dels jóvens en la vida democràtica d'Europa;

La dignitat humana és inviolable. Serà respectada i protegida.

Article II-2: Dret a la vida

1. Tota persona té dret a la vida.

2. Ningú no podrà ser condemnat a la pena de mort ni executat.

1. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Este dret implica la llibertat de canviar de religió o de conviccions, així com la llibertat de manifestar la seua religió o les seues conviccions individualment o col·lectivament, en públic o en privat, a través del culte, l'ensenyança, les pràctiques i l'observança dels ritus.

Article II-11: Llibertat d'expressió i d'informació

1. Tota persona té dret a la llibertat d'expressió. Este dret comprén la llibertat d'opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que puga haver-hi ingerència d'autoritats públiques i sense consideració de fronteres.

2. Es respecten la llibertat dels mitjans de comunicació i el seu pluralisme.

1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d'associació en tots els nivells, especialment en els àmbits polític, sindical i cívic, la qual cosa implica el dret de tota persona a fundar amb altres sindicats i a afiliar-s’hi per a la defensa dels seus interessos.

2. Els partits polítics a escala de la Unió contribuïxen a expressar la voluntat política dels ciutadans de la Unió.

Article II-14: Dret a l'educació

1. Tota persona té dret a l'educació i a l'accés a la formació professional i permanent.

2. Este dret inclou la facultat de rebre gratuïtament l'ensenyança obligatòria.

Totes les persones són iguals davant de la llei.

Article II-21: No discriminació

1. Es prohibix tota discriminació, i en particular l'exercida per raó de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual.

2. Es prohibix tota discriminació per raó de nacionalitat en l'àmbit d'aplicació de la Constitució i sense perjuí de les seues disposicions específiques.

Article II-23: Igualtat entre hòmens i dones

La igualtat entre hòmens i dones serà garantida en tots els àmbits, inclusivament en matèria d'ocupació, treball i retribució.

El principi d'igualtat no impedix el manteniment o l'adopció de mesures que oferisquen avantatges concrets en favor del sexe menys representat.

1. Els menors tenen dret a la protecció i a les cures necessàries per al seu benestar.

Podran expressar la seua opinió lliurement. Esta serà tinguda en compte en relació amb els assumptes que els afecten, en funció de la seua edat i de la seua maduresa.

2. En tots els actes relatius als menors duts a terme per autoritats públiques o institucions privades, l'interés superior del menor constituirà una consideració primordial.

3. Tot menor té dret a mantindre de forma periòdica relacions personals i contactes directes amb son pare i amb sa mare, excepte si són contraris als seus interessos.

Article II-31: Condicions de treball justes i equitatives

1. Tot treballador té dret a treballar en condicions que respecten la seua salut, la seua seguretat i la seua dignitat.

2. Tot treballador té dret a la limitació de la duració màxima del treball i a períodes de descans diaris i setmanals, així com a un període de vacances anuals retribuïdes.

Article II-32: Prohibició del treball infantil i protecció dels jóvens en el treball

Es prohibix el treball infantil. L'edat mínima d'admissió al treball no podrà ser inferior a l'edat en què conclou l'escolaritat obligatòria, sense perjuí de disposicions més favorables per als jóvens i llevat d’excepcions limitades.

Els jóvens admesos a treballar han de disposar de condicions de treball adaptades a la seua edat i estar protegits contra l'explotació econòmica o contra qualsevol treball que puga ser perjudicial per a la seua seguretat, la seua salut, el seu desenrotllament físic, psíquic, moral o social, o que puga posar en perill la seua educació.

Article II-43: El Defensor del Poble Europeu

Tot ciutadà de la Unió o tota persona física o jurídica que residisca o tinga el seu domicili social en un Estat membre té dret a sotmetre al Defensor del Poble Europeu els casos de mala administració en l'acció de les institucions, organismes o agències de la Unió, a exclusió del Tribunal de Justícia Europeu i del Tribunal de Gran Instància en l'exercici de les seues funcions jurisdiccionals.

Article II-44: Dret de petició

Tot ciutadà de la Unió o tota persona física o jurídica que residisca o tinga el seu domicili social en un Estat membre té el dret de petició davant del Parlament Europeu.

Article II-45: Llibertat de circulació i de residència

1. Tot ciutadà de la Unió té dret a circular i residir lliurement en el territori dels estats membres.

2. De conformitat amb el que disposa la Constitució, es podrà concedir llibertat de circulació i de residència als nacionals de tercers països que residisquen legalment en el territori d'un Estat membre.

Tot ciutadà de la Unió podrà acollir-se, en el territori d'un tercer país en què no estiga representat l'Estat membre de què siga nacional, a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars de qualsevol Estat membre, en les mateixes condicions que els nacionals d'este Estat.

Més informació sobre la Constitució Europea. www.constitucioneuropea.es www.infoeuropa.org www.aquieuropa.com Les posicions favorables i contràries al Tractat (cal actualitzar-les en l’últim moment) www.siaeuropa.com www.nodo50.org/noconstitucion www.izquierda-unida. es/federal/constitucion/00.htm www.pp.es/PP/esp/verFuturo.asp

L'uniforme escolar era, fins no fa molt de temps, un senyal de distinció reservat quasi exclusivament a col·legis privats. Gairebé, en els últims anys i a causa de diferents motius, el seu ús s'ha anat introduint amb molta cautela a les institucions públiques, provocant la polèmica.

Concretament, l'última a la Comunitat de Madrid, a l'IES Barri de Loranca, a Fuenlabrada, una ciutat dormitori al sud de la regió. Ací un grup d'alumnes i sos pares és declararen en contra de l'uniforme recollint firmes. A més, no estan d'acord amb les sancions rebudes per no portar-lo. La mesura es va aprovar pel Consell Escolar del centre, òrgan competent representat per membres de tota la Comunitat Escolar: pares, professors, alumnes, direcció del centre, Ajuntament...).

Este uniforme, per als cursos de 1r, 2n i 3r d'ESO, està format per una sudadera i un pantaló vaquer sense marca; tots iguals i obligats. A més (també alumnes de 4t i 1r de Batxiller) hi hauran de portar determinat xandall per a la classe d'Educació Física. El preu de tot l'uniforme és de 90 euros (amb subvencions per a famílies desfavorides), enfront dels 370 de mitjana que pot costar a un col·legi privat.

Els que hi van en contra, argumenten que és una lesió constitucional als drets de llibertat d'expressió i intimitat de la persona i que hauria de ser opcional.

Però és majoria qui ha aprovat esta mesura perquè és va detectar al centre problemes de discriminació i segregació marcats per la manera de vestir. (Hi havia diferències socioeconòmiques significatives entre els estudiants i els de major poder adquisitiu portaven roba de marca, produint-se robatoris i conflictes entre els xiquets i les xiquetes.

Sobre este tema no hi ha cap document legal que el regule, i per tant és el centre, la seua autonomia, el Projecte Educatiu, qui ha de defendre les decisions presses.

En els últims temps, s'advertix una extensió de l'ús d'uniforme als col·legis públics no sols a Espanya, sinó a la Unió Europea. Les raons per a donar suport a esta mesura són tant socials com econòmiques. Els seus defensors entenen que és un element d'igualtat i no discriminació per raons de poder adquisitiu. A més, suposa un estalvi de temps i econòmic a les famílies. La polèmica està servida i deixe la resta per a la reflexió de cadascú.

"Cadascú té el seu estil, no es pot obligar a portar tots la mateixa roba. Ens agrada canviar, cada dia portar una roba diferent. T'avorrixes portant sempre el mateix. I si un no pot comprar-se roba de marca no passa res. Ningú diu res. Vestir-se com un vol li ajuda a ser ell mateix". Anna Cristina, Sònia i Àgata.

"Cadascú té dret a vestir com li convé. No és pot obligar a la gent. Ens canviaríem d'institut si es fera". Manel i Raül.

"Perquè hi ha persones que els molesta l'uniforme. No es pot obligar. Fins i tot els qui no es poden permetre portar roba de marca no voldrien uniforme". Verònica, Isamar, Diana i Marta.

"Perquè és una imposició. Cadascú vist com l'apetix perquè per a eixa persona és còmode. És clar que el col·legi té unes normes però açò és una imposició". Cristina i Maria.

"Si hi haguera un problema de rivalitat per les marques comercials ho voria normal. Però eixe no és el cas al nostre institut. Nosaltres ens vam canviar d'un privat a un públic per la falda que portaven i les exigències de les monges a l'hora de vestir de forma correcta i amb uniforme. Però si passara com a eixe institut a Madrid no ens importaria portar el mateix vaquer". Andrea i Cristina.

"Cadascú vist com vol anar. Si vols un dia posar-te un xandall no tens perquè anar amb vaquers. Però als pares sí que els agradaria esta mesura". Àlvar, Toni i Alba.

"No és una cosa necessària. La majoria de gent no voldria anar amb uniforme. A més, els grups estan ja formats i el vestir tots iguals no integra els grups". Sílvia i Sònia.

"És massa fort que et posen sancions per no portar uniforme en un centre públic. Es passen un poc". Maite, Glòria, Anna i Pilar.

"Si és un IES públic no tens perquè portar uniforme. Té avantatges com l'estalvi, i per a gimnàstica encara ho permetria. Però cadascú pensa d'una manera i té una manera de vestir". Pau i Sandra.

"Però sí que és veritat que hi ha burles i crítiques amb la gent que vist malament a l'institut on anem". Ferran, Víctor, Jessica, Raquel i Maurici.

"És mes còmode i menys treball per a les mares". Paula

"No hi hauria tants problemes amb la integració de tots i totes per vestir de manera diferent perquè la gent critica i fa burla. A més, és més còmode per a un i per a la seua família. Creguem que potser la gent en contra (els pares) ho facen per portar la contrària a la majoria. No cal gastar-se 100 euros en una camisa per a destacar de la resta o crear la teua "personalitat", perquè encara que tos vestim igual cadascú és com és i punt. A més a l'uniforme cadascú un li dóna el seu estil: falda més llarga o curta,... La roba no crea una forma de ser". Xavier, Cèsar i Jenni.

El Consorci Xarxa JOVES.net, integrat per les Regidories de Joventut dels Ajuntaments d'Alaquàs, Albal, Aldaia, Benetússer, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Catarroja, Estivella, Mislata, Meliana, Moncada, Paterna, Picanya, Picassent, La Pobla de Farnals, Quart de Poblet, Sedaví, Silla, Tavernes Blanques, Torrent i Xirivella, convoquen el primer concurs d'idees: una idea per una causa, que es regirà per les BASES següents:

1. OBJECTE DEL CONCURS
Constituïx l'objecte d'este concurs la recerca, mitjançant un procés obert i participatiu, d'un lema per a la campanya d'interculturalitat del Consorci Xarxa JOVES.net. Amb esta campanya es pretén sensibilitzar els i les jóvens sobre el fenomen de la immigració, incidint en els conceptes d'interculturalitat i solidaritat, i així contribuir a la prevenció d'actituds racistes, discriminatòries o xenòfobes. El lema s'aplicarà en tots els materials que s'editen per a la realització de la campanya (publicitat, exposició, tallers, samarretes, etc.
1.1. Materials que s'hi han de realitzar:
a) Lema de la campanya
b) Aplicació tipogràfica del lema, tenint en compte el seu posterior ús en suports com ara cartells, fullets, paper capçalera, pàgines web, samarretes, etc.
1.2. Cal tindre en compte que:
a) El lema transmeta un missatge d'interculturalitat (solidaritat, diversitat, igualtat, respecte, llibertat, tolerància, etc.) en positiu.
b) El missatge del lema induïsca al compromís personal amb l'objecte de la campanya.
c) L'aplicació tipogràfica siga clara, de fàcil lectura i que el seu disseny connecte amb la gent jove.
d) Es valorarà especialment aquells lemes que es presenten traduïts a diferents idiomes.
La idea es pot presentar en paper (la grandària del suport serà màxim A-4 i mínim A-5) o en format digital amb una resolució adequada i les indicacions oportunes per a poder visualitzar-la.

La portada mostra les novetats, l’actualitat d’allò que més interessa els i les jóvens i les diferents seccions fixes del web, a l’esquerra informació permanent sobre els Centres Juvenils i com fer ús d’ells i en la part de la dreta informació sobre els Premis Juvenils de Literatura Breu, el Certamen Fotogràfic l’Instant Decisiu, el festival MIMED, Mislata, música en directe i la versió digital del MELIC. També està l’accés al Centre Virtual d’Informació Juvenil.

A més de saber què són, on són, què es fa als Centres Juvenils pots vore també qui treballa als Centres Juvenils i contactar amb ells o apuntar-te a la llista de distribució mislatajove per a rebre al teu correu electrònic informació puntual de tot allò que t’interessa.

El MELIC digital és una versió al web dels continguts que apareixen en l’edició impresa. També es pot vore en format PDF respectant la maquetació que es fa en paper.

El Certamen Fotogràfic l’Instant Decisiu té al web un espai per a allotjar els catàlegs digitals de les diferents edicions amb les fotografies guanyadores i seleccionades cada any. Els catàlegs es poden vore foto a foto o com a projecció de diapositives i, a més a més, es pot opinar sobre cada foto i comentar-les.

Els Premis Juvenils de Literatura Breu són una convocatòria clàssica en el panorama creatiu de la literatura juvenil. Ara, a més de l’edició dels llibres amb les obres guanyadores, també es poden llegir els relats i poemes des del web, fins i tot en format PDF. Així serà encara més fàcil difondre l’obra dels escriptors i de les escriptores jóvens.

El grup utilitza les influències de la música tradicional, i també de l'experiència amb les rondalles i els contes. Això vol dir que han recorregut molts territoris, i han arreplegat temes de diferents parts de la península, fins i tot a Portugal, país veí a què dediquen una versió en portugués del romanç "Gerinaldo", conegut per tot arreu en diferents versions. La diversitat de cançons en el repertori permet reconéixer altres llengües, com el valencià o el castellà, segons la peça que interpreten. Hi ha cançons tretes de la tradició sefardita, com "Encuentro en el río" o "Todos son inconvenientes", on trobem eixe llenguatge característic, semblant al castellà antic, dels jueus que poblaren els territoris de la península quan s'anomenava Sefarad. El treball de composició de músiques i lletres és, bàsicament, a càrrec de Daniel Miquel i Teresa J. Sánchez, com és el cas de "La granota i el grill" o "Mira, Mira", o també el "Romanç vegetal", on introduïxen un embarbussament popular típic de l'Horta que, en directe, permet la participació espontània del públic. Fins i tot, hi ha una cançó interactiva de Rodamons, "La cacharrería musical", amb endevinalles relacionades amb objectes quotidians. El disc ens sorprén fins al final, amb el regal d'un tema ocult amb tocs medievals que recorda un canon (*) molt senzill de cantar.

AÇÒ S'HA DE CONTAR ....Malgrat que les històries, els contes i les cançons ara no s'escolten al costat del foc o a l'ombra d'un arbre, volem continuar transmetent este saber popular per la seua vigència.
"...algú una vegada, i amb raó, em va explicar: l'orella és l'embut del cor..."


Tots els membres utilitzen la veu en diversos temes, però per parlar dels músics trobem Daniel Miquel, que ja de xiquet aprengué a tocar la dolçaina i s'ha interessat molt per altres instruments tradicionals, com ara el sac de gemecs i el flabiol valencià, i per descomptat la viola de roda, en què està interessada també Laura Miñarro, que toca habitualment el violí i les percussions, i sempre té un somriure per a tothom. Josep Alcover, en canvi, prové del món de les bandes de música, i aporta la seua experiència recuperant el sacabutx, instrument precursor del trombó, encara que també toca altres com les flautes, guitarra i percussions tradicionals, estes últimes dominades per Eva Mª Domingo, amb la darbuka, el tabalet, pandero i panderetes, culleres, guitarra, i caixó flamenc. Vicent Adell, que fa el paper de guia o interlocutor principal amb el públic, aprofita qualsevol ocasió per contar alguna història o anècdota entre les cançons, i s'atrevix amb les flautes, el cromorn, la tarota, el xalameau i algunes percussions.

Una gran varietat d'instruments permet descobrir un grup que, a l'escenari, i amb una indumentària molt característica dels mercats medievals, no pot ocultar la màgia del teatre a què ens tenen acostumats al carrer, amb eixes històries que, a través de la veu tan sorprenent de Teresa J. Sánchez al cantar, ens fan transportar-nos al Renaixement mentre coneixem les històries de tants personatges reals o inventats.

Es pot trobar a la venda el cedé "Un camí d'Històries", editat per TECNOSAGA, S.A. (Madrid, 2004), encara que podeu contactar amb el grup per Internet. A final de 2004 la pàgina WEB es troba en construcció.