Al mes d’octubre, en començar el nou curs, vam saber de dos notícies, una a Argentina i una altra ací a Espanya de dos casos de víctimes del bullying o el que és el mateix, d’agressions i intimidacions entre iguals dins i fóra de l’escola.
Al cas d’Argentina, el xic assetjat i maltractat pel seus companys va convertir-se en autor de l’ASSASSINAT de tres companys i ferits greus quan va entrar al col·legi amb una pistola de son pare militar. Al cas d’Espanya, va ser la víctima de sofrir el fenomen bullying qui es va llevar la vida llançant-se des d’un mur.
Vull per açò dedicar este mes al Melic un fenomen que existix possiblement als nostres centres educatius però que passa desapercebut per als pares i mares, tutors-es i professors-es/mestres, inclús pot ser per a la resta de companys-es i amics/amigues del xic/a o xiquet/a agredit/da i maltractat/da.
La informació aportada en este article s'ha extret del treball del psicòleg i orientador escolar José María Avilés Martínez, que ha dedicat la seua investigació i tesi doctoral a l'acaçament entre iguals o bullying entre l'alumnat als centres educatius. A més, ha desenrotllat un instrument de detecció i intervenció anomenat PRECONCIMEI i una guia per a planificar l'actuació al centre així com un mètode concret d'intervenció terciària: El mètode PIKAS.

Què és el BULLYING? Es tracta d'un terme anglès (bully = mató, valent), utilitzat per a nomenar la intimidació entre iguals. Seria com un subtipus d'agressió. Ens referim als casos com el d'un adolescent que rebutja anar al col·legi sense motiu aparent. Fingix tot tipus de malalties que justifiquen davant els pares la no-assistència a classe davant de dir que és víctima d'un bully o grup de companys que li fan la vida impossible.
És el cas d'eixe adolescent a qui el grup de matons dominant a la classe l'han assignat un paper, i que sistemàticament és mofat, insultat, humiliat i posat en ridícul davant dels companys.( bullying verbal i psicològic).
Ens referim també a adolescents objecte de xantatges econòmics obligant-li a actuar així si no vol sofrir mals majors, amenaces pel mòbil... (bullying verbal).
També és bullying, de tipus social, situacions de convenir fer el buit i aïllar a un company/a de forma severa, posar-li un mal estatus...(bullying indirecte).
També altre tipus de bullying és el físic: agressions, espitjons, patades, colps, llançar objectes a la víctima...
Per a parlar de bullying s’han de donar tres elements:
1. Una víctima (indefensa) atacada per un o un grup de "bullys".
2. Una desigualtat de poder (fort-dèbil).
3. L'acció agressiva s'ha de donar repetidament.

Com abordar el BULLYING des de l’escola? Serien tres passos:
1) Anàlisi de la realitat i recollida d'informació amb instruments d'avaluació
( PRECONCIMEI: qüestionaris per a pares, professorat i alumnat).
2) Planificació d'un projecte al centre amb col·laboració de tota la Comunitat Educativa (Què ens proposem, com portar-ho a terme...).
3) Intervenció a nivell primari o de prevenció (assemblees, reunions, comissions d'alumnat, activitats comunes...), a nivell secundari (sistemes d'ajuda, alumnes consellers, mediadors escolars...) i a nivell terciari (Mètode Pikas, mètode de no-inculpació, cercle d'amics, tribunals escolars...).

Com detectar en una casa una víctima de BULLYING? Poden comportar-se de dues maneres. Si es tracta de víctimes actives, són subjectes amb una mescla d'ansietat i agressivitat. Es comporten de forma tensa i irritada, provocant reaccions negatives al seu voltant. Es deu esta conducta a la manca d'afecte familiar, actitud permissiva dels pares, càstigs físics i psicològics dels pares per a reafirmar la seua autoritat...(Seria el cas del xic de l'Argentina). Altre tipus de víctima i més comuna víctima passiva, serien persones insegures, callades, que patixen en silenci i s'aïllen de la resta, no són populars, es mostren dèbils... (seria este el cas del xic espanyol).
Tant com els pares i mares, els/les companys/es de les víctimes tenen un paper fonamental per a ajudar. Normalment, no volen ficar-se al mig del problema per por a l’agressor/a (desensibilització del problema), no volen saber-ne res. La seua intervenció és decisiva i des d’ací faig una crida a eixos companys de la classe per a unir-se tots/es i lluitar per la injustícia. Recordeu que podeu salvar vides, perquè les víctimes de bullying acaben formant part de la pàgina de successos, en casos de suïcidi. ESTÀ A LES VOSTRES MANS.

Factors que desencadenen la conducta agressiva
N’hi ha tres decisius com són l'actitud emotiva dels pares (carència d'afecte i dedicació al seu fill o filla, o bé, la sobreprotecció), el grau d’actitud permissiva dels pares, i mètodes d'afirmació de la seua autoritat com són els càstigs físics, maltractament emocional... També hi ha uns altres factors que afavorixen l'aparició de la conducta agressiva amb caràcter social: els mitjans de comunicació, creences i valors que fonamenten la violència (poder, diners, èxit, bens de consum, masclisme).
L'agressor repetix la seua conducta ja que esta és reforçada per la resposta sotmesa de la víctima, obtenint la seua imposició, així com el grup de la classe que no fa res en contra, com si la seua conducta fóra bona. A més, si l’agressor actua en grup se sentirà menys culpable de la seua actuació. Si continuen les intimidacions pot arribar el cas que els mateixos companys i companyes de la víctima acaben veient la víctima com una persona que es mereix allò que li passa.

I, quines mesures de prevenció podem donar per a concloure?
* Actitud d'al·lerta del professorat i grup-classe. Més vigilància a les hores lliures de l’alumnat.
* Suport a la víctima per part de tota la Comunitat Educativa i, si cal, intervenció dels Serveis Socials, Judicials i/o Policials.
* Creació d’algun tipus de reglamentació al centre entorn a este tema.
* Obrir vies de comunicació entre professorat i alumnat.
* Comunicació i cohesió entre professorat i altres membres que treballen al centre.

Per a més informació, es pot consultar el treball de Jose María Avilés al Cefire d'Elda.

Yolanda Navarro (Pedagoga)

De tots i totes són ben coneguts els beneficiosos efectes que l'esport exercix sobre el nostre organisme: augmenta i afavorix el reg sanguini assegurant el bon abastiment d’oxigen i nutrients als músculs.
A més, atenua l’estrés i la tensió de la vida quotidiana i el risc de sofrir malalties coronàries.
La pràctica d'alguna activitat física t’ajuda a sentir-te bé amb tu mateix i a valorar-te com a persona i millorar així el teu benestar.
Has de ser coherent amb una salut personal, social i ambiental, adaptant-se a les persones per a obtindre beneficis saludables, que ens permeta interactuar amb els éssers i el medi ambient que ens envolta, amb els quals hem de ser molt respectuosos perquè a mesura que nosaltres ens beneficiem de la naturalesa, quan realitzem en ella el nostre esport preferit, la deteriorem.
Les activitats esportives oferixen un gran potencial pel gaudi i la relació social positiva, mentre per a uns és la millora de la capacitat funcional, per a altres és la diversió amb companys o amics.

Els majors beneficis s'obtenen amb nivells d'intensitat baixa o moderada, per això és fonamental l'elecció dels exercicis més adequats, clar està, començant suaument i anar avançant gradualment.
El més recomanable serà aquella activitat que ens garantisca més beneficis que riscos a l'hora de realitzar-la, tenint en compte que no tota activitat física és igual, perquè unes són mes segures i altres comporten majors riscos.

No obstant això, siga quina siga la teua condició, sempre trobaràs una activitat, perquè l'esport no entén de sexe, raça o edat.
Escolta el teu cos i aprén de les sensacions que s'hi obtenen, sobretot si la pràctica ens resulta reconfortable, amena i divertida, preferiblement en companyia d'amics/amigues, companys/es o familiars.
També tens la possibilitat de gaudir en la teua pròpia llar: crea un ambient plaent i relaxat, posa-t’hi còmode i punxa el teu cedé favorit, realitza estirades suaus de les parts del teu cos i aconseguix un estat general de relaxació.
I recorda: l'objectiu no és només buscar els beneficis físics, sinó també el benestar de la vida activa: avant, activa’t! què preferixes sensacions relaxants o emocions fortes?... tu decidixes!

És alarmant la notícia que la majoria dels accidents que patixen els jóvens estan molt vinculats amb l'alcohol. Ampliarem esta aborronadora dada a continuació.

En principi, direm que les taxes permeses per la Llei són inferiors a 0.25 mlg/l en aire respirat i de 0.5 g/l en sang.
La taxa és encara inferior per als conductors novells (menys de dos anys de carnet), viatgers (servei públic, més de nou places, etc.). En estos casos la taxa se situa en 0.15 mlg/l en aire i 0.3 g/l en sang.

Però els jóvens no respectem estes taxes, sobretot els caps de setmana, quan el consum d'alcohol s'incrementa notablement. I és ací, en els caps de setmana quan els accidents de trànsit són més acusats. Alguns conductors creuen que el límit està en 0,5 i que si en bufar donen un resultat menor no hauran comés cap infracció. No és cert. La taxa límit és de 0,25 i no de 0,50.

No tenim en compte que conduir ebris suposa una falta molt greu que ens pot costar des de la retirada del permís de conduir, passant per penes de presó, i arribant a costar-nos la vida. Sí, la vida. O en ocasions greus lesions irreversibles que no ens permeten tornar a alçar-nos d'una cadira de rodes mai.

Solem relacionar la velocitat amb els desitjos de llibertat i d'eliminar les responsabilitats i deures que es presenten en el nostre dia a dia; però les conseqüències d'este suposat "plaer" poden ser terribles.
Podem afirmar que els accidents de trànsit són la primera causa de mortalitat entre els jóvens; el 25% de les morts que es produïxen en les carreteres espanyoles són jóvens d'entre 18 i 25 anys. Generalment es produïxen a causa de la terrible mescla: ALCOHOL + CONDUCCIÓ.
Quasi la meitat dels accidents mortals de trànsit estan provocats per l'alcohol. El cert és que no és l'única causa d'accidents entre els jóvens. També estan el cansament, la son, l’estrés, els excessos de velocitat, etc. Però la responsabilitat, en cas d'accident, recaurà sobre el conductor i no sobre els possibles acompanyants. El 32% dels conductors morts en estos accidents tenien una concentració d'alcohol superior a 1 g/l per damunt del límit legal autoritzat. Com a conseqüència a estos fets, es prendran una sèrie de mesures per a evitar estos sinistres:

-Més controls d'alcoholèmia
Es posaran en marxa, sobretot els caps de setmana amb l'objectiu de reduir la sinistralitat. "s’intensificaran els controls d'alcohol i consum de drogues" – afirma Victorino Majoral, portaveu socialista en la Comissió de Seguretat Vial i Prevenció d'Accidents de Trànsit.
-Ampliar les campanyes de sensibilització
Amb açò es pretén que cada nit s‘elegisca un del grup perquè conduïsca i no bega. Açò rep el nom de "conductor alternatiu ".
-Promoure "xarxes de transport nocturn".

Bé, ja sabem que l'alcohol és el nostre principal enemic a l'hora d'agarrar el volant però, què passa si ens paren en un control d'alcoholèmia i ens neguem a bufar-hi?
Perquè negar-se a bufar és un delicte amb penes des dels 6 mesos fins a un any de presó, i no evita que ens retiren el permís de conduir.

Una dada a tindre molt en compte és que les pòlisses d'assegurances no cobrixen les despeses causades per influència de l'alcohol. Normalment es té la creença que l'assegurança presta normal cobertura si tens un accident, encara que es conduïsca amb els efectes de l'alcohol, i no és així.

La conclusió que hauríem de traure és que el conductor ha de ser responsable dels seus actes i, com tal, de les seues conseqüències.
Tan sols el 17% dels jóvens que beuen "no conduïxen mai després de beure".

Més Informació:

www.supermotor.com www.mundogar.com

www.diariomedico.com www.ieanet.com

En esta ocasió ens fixarem en la definició mateixa de la Unió Europea que es fa en la proposta de Constitució:

Article 1. Creació de la Unió
1. La present Constitució, que naix de la voluntat dels ciutadans i dels Estats d'Europa de construir un futur comú, crea la Unió Europea, a la que els Estats membres conferixen competències per a aconseguir els seus objectius comuns. La Unió coordinarà les polítiques dels Estats membres encaminades a aconseguir estos objectius i exercirà, de mode comunitari, les competències que estos li transferisquen.
2. La Unió està oberta a tots els Estats europeus que respecten els seus valors i es comprometen a promoure'ls en comú.

Article 2. Valors de la Unió
La Unió es fonamenta en els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte als drets humans. Estos valors són comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la no discriminació.

Article 3. Objectius de la Unió
1. La finalitat de la Unió és promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles.
2. La Unió oferirà als seus ciutadans un espai de llibertat, seguretat i justícia sense fronteres interiors i un mercat únic en què la competència siga lliure i no estiga falsejada.
3. La Unió obrarà en pro del desenrotllament sostenible d'Europa basat en un creixement econòmic equilibrat, en una economia social de mercat altament competitiva, tendent a la plena ocupació i al progrés social, i en un nivell elevat de protecció i millora de la qualitat del medi ambient. Així mateix, promourà el progrés científic i tècnic.
La Unió combatrà la marginació social i la discriminació i fomentarà la justícia i la protecció socials, la igualtat entre dones i hòmens, la solidaritat entre les generacions i la protecció dels drets del xiquet.
La Unió fomentarà la cohesió econòmica, social i territorial i la solidaritat entre els Estats membres.
La Unió respectarà la riquesa de la seua diversitat cultural i lingüística i vetllarà per la preservació i el desenrotllament del patrimoni cultural europeu.
4. En les seues relacions amb la resta del món, la Unió afirmarà i promourà els seus valors i interessos. Contribuirà a la pau, la seguretat, el desenrotllament sostenible del planeta, la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, el comerç lliure i equitatiu, l'eradicació de la pobresa i la protecció dels drets humans, especialment els drets del xiquet, l'estricta observança i el desenrotllament del Dret internacional, i en particular al respecte als principis de la Carta de les Nacions Unides.
5. Estos objectius es perseguiran pels mitjans apropiats, d'acord amb les competències atribuïdes a la Unió en la Constitució.

Qui fa cada cosa? La Unió Europea té competències exclusives en la política monetària de l'euro, la política comercial comuna, la unió duanera i la conservació dels recursos biològics marins dins de la política pesquera comuna. Les seues competències són compartides amb els Estats membre en el mercat interior, l'espai de llibertat, seguretat i justícia, l'agricultura i la pesca, el transport i les xarxes transeuropees, l'energia, la política social, la cohesió econòmica, social i territorial, el medi ambient, la protecció dels consumidors, els aspectes comuns de seguretat en matèria de salut pública, la investigació, el desenrotllament tecnològic i l'espai, la cooperació per al desenrotllament i l'ajuda humanitària. D'altra banda, en la indústria, la protecció i millora de la salut humana, l'educació, la formació professional, la joventut i l'esport, la cultura i la protecció civil la UE tindrà accions complementàries i de suport a les polítiques de cada país.
(Articles 12, 13 i 16 de la Constitució Europea)

Hi ha dos àmbits molt importants que tenen una definició especial en la UE: les polítiques econòmiques i d'ocupació hauran de coordinar-se per part dels estats membres. La política exterior i de seguretat comuna ha d'acordar-se al si de la UE i ser recolzada pels països membre per a ser, realment, una veu europea en l'escena mundial, en els conflictes, en les Nacions Unides.
(Articles 14 i 15 de la Constitució Europea)

Pròxim número: programes europeus per a jóvens

Ximo Cádiz

Tristament, des d'un temps a esta part el fenomen de la violència domèstica ha aconseguit unes dimensions tan grans que quasi a diari els mitjans de comunicació ens informen d'un nou cas. Davant de la gravetat d'este fet no podem romandre impassibles. Tots i totes hem d'unir-nos de forma activa amb l'objectiu d'eradicar-lo.
L'origen de la violència domèstica és tan remot com la pròpia cultura patriarcal que imposa papers diferents a cada sexe, concedint al baró un domini absolut sobre la dona, basant-se en la seua suposada superioritat sobre l'anomenat " sexe dèbil".

La violència contra la dona no és un problema privat que afecte només la parella, sinó que ataca el conjunt de la societat. Els drets fonamentals són universals i inalienables per a dones i hòmens. La violència contra la dona és expressió de la desigualtat real en què es troben les dones en la societat actual, desigualtat que en si ja és un acte de violència. Esta desigualtat es manifesta en molts camps, per exemple quan es desvalora una dona en el treball, quan s'utilitza un llenguatge que invisibiliza la dona...totes estes formes ens agredixen i, per tant, són violència que afecta de la mateixa manera a totes les dones, independentment de quina siga la seua cultura, religió o nacionalitat.

La violència com a instrument de domini d'un grup sobre un altre requerix un desequilibri de poder entre ells. Generació rere generació es transmeten una sèrie de valors socioculturals basats en la divisió de papers o funcions socials. Els xiquets són forts i competitius mentre les xiquetes són dòcils i submises. Esta atribució de rols perpetua els estereotips d'uns i d’altres. La violència de l'home contra la dona té com a finalitat mantindre, a través de la intimidació, el seu control sobre ella. La violència domèstica fa referència a les agressions físiques, psíquiques, sexuals o d'una altra naturalesa duta a terme contra les dones pels que mantenen amb elles una relació d'afectivitat (marit, parella, fills, germans) i origina dany físic i/o psíquic. Pot donar-se en totes les classes socials, edat i nivells educatius.

El maltractament pot ser físic, psicològic, sexual, social i econòmic:
Maltractaments físics: Qualsevol acte que puga produir un dany físic a la dona. Galtejar-la, ferir-la, provocar-li avortaments, etc.
Maltractaments psicològics: Actes o conductes dirigits a desvalorar la dona, fer-la sentir que no val res, humiliar-la, aïllar-la socialment etc.
Maltractaments sexuals: Inclouen la imposició de la relació sexual no consentida, abús sexual amb i sense penetració.
Maltractament social: Aïllar la dona del seu entorn social a través del control de les seues relacions amb altres persones (família, amics), demanant comptes de tot el que fa, les seues telefonades, els seus recursos econòmics i humiliant-la a través del maltractament verbal.
Maltractament econòmic: El maltractador controla els recursos econòmics, distribuïx i disposa d'este i limita el seu accés a la dona.

També es donen altres formes de violència com són: les agressions sexuals; aquelles conductes sexuals on s'utilitza la força i la intimidació. La violació i la penetració valent-se de l'ús de la força o de la intimidació. L'assetjament sexual, tot comportament o exigència sexual considerat ofensiu i no desitjat per la persona assetjada que es desenvolupa en l'ambient laboral.

El festeig és la fase en què ens coneixem i deprenem de l'altre, on s'establixen les bases per a la convivència que en un futur tindrem, potser en principi justifiquem conductes poc respectuoses i desconsiderades cap a nosaltres pel suposat amor que ens té la nostra parella, però actituds irrespectuoses i desconsiderades són signe de violència que podria ser origen del maltractament.

Els comportaments en què hem d'estar alerta són els que expressen zels, control, exigència, imposicions exagerades o fora de lloc. Per exemple, si controla tot el que fas; vol saber on i amb qui vas; ignora el que sents; no respecta les teues opinions; anul·la les teues decisions; és violent en les relacions sexuals; et culpabilitza de tot; et castiga amb el silenci; es nega que treballes; controla les teues relacions; et critica; t'insulta; estos, entre altres, són els comportaments en què has d'estar alerta i has de reflexionar sobre si estàs o no amb un maltractador.

L'anomenat cicle de la violència encunyat per moltes autores com Leonor Walker comprén tres fases: acumulació de tensió (agressions físiques, colps, i canvis bruscos d'ànim), fase aguda de colps (quan es produïx una descàrrega de colps, crits i agressions sexuals, els maltractadors en principi li resten importància, ho justifiquen " estava nerviós" , estos actes se succeïxen de forma inesperada i solen ocórrer per les coses quotidianes... perquè no troba el comandament de la tele, perquè no ha trobat un paper on el deixa habitualment etc. Amb el que la dona és sorpresa per l'imprevist del fet. Les pallisses i els colps no demostren la força del baró sinó la seua impotència davant de la pèrdua de control. Després se succeïx la fase de calma o de penediment. L'home demana perdó a la víctima i li jura que no tornarà a succeir.

Des del Departament de la Dona considerant que el primer pas és la presa de consciència per part de la població per a aconseguir que siga possible la ruptura de mites i creences que encara justifiquen la violència, fem una crida a totes les jóvens i a tots els jóvens perquè participen en les jornades per la no-violència contra la dona que tindran lloc del 22 al 26 de novembre al Centre Cultural i a l'Escola d'Adults.

Mostra el teu rebuig a tanta injustícia. Us hi esperem.

El club local d'hoquei Els Diables, la revista juvenil el Melic, el festival de rock Mislata Música en Directe i Ramiro Ares, del centre excursionista, han sigut els guardonats en la primera edició dels premis Consell que va entregar el passat cap de setmana el Consell de la Joventut de Mislata aprofitant la posada en marxa de la seua Setmana Júpiter. Una Setmana Júpiter que enguany ha comptat amb un gran nombre d'activitats entre les que destaquen els concerts del Circuit Júpiter 2004, els jocs infantils, el primer torneig de Futbol Sala del Consell, una jornada 24 hores de rol, un festival de paelles i sopars per a les associacions.
Justament, en uns d'estos sopars associatius davant del públic juvenil i associatiu de la localitat els premiats van arreplegar sorpresos uns guardons que no esperaven i la pretensió dels quals és formalitzar-los perquè cada any premien les activitats, institucions i persones que millor hagen treballat en pro dels jóvens de Mislata.

Els Diables de Mislata van ser premiats en la categoria esportiva pel seu suport a l'esport juvenil i el seu ascens a la Lliga Nacional, encara que el seu premi serà entregat en un acte especial.

Gloria Alonso, regidora de Joventut de l'Ajuntament de Mislata, i Raúl Tamarit van arreplegar el premi Consell que se li va atorgar al festival MIMED (Mislata Música en Directe) per haver-se consolidat en la seua segona edició i per proposar nous espais d'oci per als jóvens de la localitat.

Marian Cardona, Rosa Cuartero i Ximo Cádiz, tècnics de joventut de Mislata, van arreplegar en nom de l'equip de redacció del Melic, publicació juvenil del municipi, el premi Consell per haver arribat al seu número cinquanta i per haver creat un model dins dels mitjans juvenils de comunicació.

Finalment, el Consell va voler premiar la trajectòria associativa de Ramiro Ares, històric membre de l'associacionisme mislater, alhora que se li agraïa la seua gran col·laboració amb la institució.

El president del Consell de la Joventut de Mislata, Jaume Bronchud va voler apuntar "la gran importància d'estos premis que hem viscut en la seua primera edició i el nostre desig de consolidar-los perquè cada any el Consell premie les magnífiques activitats que s’organitzen per als jóvens". "Espere que els premiats els reben amb tanta il·lusió i importància com la que sentim nosaltres d’entregar-los", va concloure Bronchud.

Les darreres actuacions del circuit de Música Jove a Mislata tingueren lloc al Parc de la canaleta els dies 22 i 23 d'octubre, dins de la Setmana Jove organitzada pel Consell de la Joventut de Mislata.

Els grups que hi actuaren van ser: el divendres 22 MR. VERTIGO (un grup de Picanya) i LUKA (un grup del municipi) i el dia 23 van gaudir amb la música d’EL HOMBRE LAGARTO (un grup de Silla).

Totes les actuacions van agradar molt al públic, van ser dos dies on poguérem escoltar bona música d’estil pop i rock, de grups conformats per gent jove de la comarca.

Mr. Vértigo	Luka

"Conjunt de programes, instruccions i regles informàtiques per a executar certes tasques en una computadora."
El programari que solem utilitzar, processador de textos, full de càlcul, navegador, gestor de correu electrònic, són programes bàsics per a poder traure partit a la computadora.

Romandrem lligats per a sempre al programari propietari, a les seues imposicions restrictives, la seua baixa qualitat i els seus alts costos? Serà possible que en este món infestat d'avanços tecnològics, no existisca una altra alternativa? Si hi ha una alternativa és possible que reduïsca la bretxa tecnològica?
Sí, és possible, i hui esta possibilitat s'encarna en la Fundació Programari Lliure, de la qual beuen moltes comunitats de programadors altruistes que de forma cooperativa compartixen les seues idees, programes, i perfeccionen el codi d'altres en una comunió total de béns, en benefici i igualtat per a tots i totes.

Si ja estàs decidit/a a utilitzar programari lliure, a implantar-lo en la teua empresa o negoci, a abandonar la pirateria i a col·laborar en el desenrotllament de programari sostenible ací van algunes orientacions:

- No comences de colp. Si intentes canviar tot el teu programari actual per programari lliure necessitaràs moltes hores d'aprenentatge i adaptació i corres el perill de saturar-te.

- A poc a poc. Selecciona una o dos aplicacions de programari lliure per on desitges començar a treballar. La meua recomanació és que t'instal·les el paquet OpenOffice i el navegador Mozilla sense desinstal·lar encara el Microsoft Office o l'Internet Explorer. OpenOffice és un paquet semblant a Microsoft Office, que inclou processador de textos, full de càlcul, programa de presentacions, editor de pàgines web… OpenOffice té el seu format propi de documents però pot obrir els formats de Microsoft amb prou garanties d'èxit.

"Instruments i cant , inseparables, per descriure alegries i tristeses de la cultura jueva"

La música jueva és molt variada, però es pot parlar de tres categories bàsiques: Ashkenazi, que inclou diferents estils europeus, on es troba el "klezmer". Sefardí, la principal música dels jueus del Mediterrani, inclosos els d'Espanya, Portugal, Nord d’Àfrica, Grècia i Turquia. Mizrahi, la música de les comunitats arrelades durant centenars d'anys als països àrabs.

Segons el diccionari, històricament, jueu/jueva és un terme per definir els individus d'una comunitat originària de Palestina i dispersa arreu del món. El terme "klezmer" forma part de la cultura jueva, i ha començat a utilitzar-se els últims anys, cada vegada més, a l'àmbit de la música. Prové dels vocables hebreus "kley" i "zemer", que signifiquen, respectivament, "instrument" i "cançó". L'origen de la música klezmer és anterior a l'edat mitjana, a través dels cants litúrgics, per als que després de la destrucció de Jerusalem estava prohibit l'acompanyament musical. Posteriorment, en la diàspora del poble jueu s'incorporen característiques de les cançons medievals alemanyes i franceses, i progressivament, introduïxen elements de la cultura tradicional dels pobles on s'assentaven, on els músics itinerants animaven les festes, els casaments, les fires i els mercats. Al llarg de la història han incorporat influències de la música del Mediterrani, com la música gitana, turca, dels Balcans, del Nord d'Àfrica i, especialment, de territoris d'Europa Oriental, com Ucraïna, Romania, Polònia, Hongria, Rússia, Bulgària...

El llenguatge que els jueus de l'est d'Europa van portar amb ells quan, a finals del segle XIX van emigrar en massa a Amèrica, és el Yiddish , en un moment en què es trobaven immersos en dificultats econòmiques, i eren víctimes d'una incessant discriminació i abús. A principis del segle XX, la música klezmer es va anar desenvolupant a Nova York, on incorporaren elements del swing, el foxtrot i Dixieland. El Yiddish és un híbrid de l'alemany, l'hebreu i de diverses llengües de l'est d'Europa i la seua influència va ser tan gran que va haver-hi molts periòdics escrits en Yiddish i una important tradició teatral amb eixa llengua.

Les comunitats jueves foren portadores dels seus costums i la seua música a altres enclavaments, fins i tot a Argentina, on es fusionen sons del tango amb el klezmer.

El klezmer, però, ha evolucionat fins als nostres dies, i s'ha tret del context exclusiu de les situacions de la vida quotidiana per introduir-lo en circuits culturals a les sales de concerts, teatres i altres espais. D'això s'encarreguen les noves generacions de músics jueus que es dediquen a redescobrir el seu llegat cultural i el transformen amb noves creacions, fusionant altres músiques relacionades amb la improvisació, com ara el jazz, el folk i, fins i tot, la música electrònica.

Un bon exemple pot ser el grup Kroke, de Polònia. El nom és la paraula yiddish amb què es coneix Cracòvia, la ciutat polaca d’on procedixen, i on formaren el grup l'any 1992. Un trio que integra els seus coneixements de música clàssica, jazz i música gitana, i els transforma sobre un repertori de música tradicional, motivat per elaborar noves creacions, totalment desconegudes a l'àmbit de la música jueva. Els instruments que utilitzen són ben senzills: violí i viola, a càrrec de Tomasz Kukurba, també a la veu, acordió, per Jerzy Bawol, i el contrabaix de la má de Tomasz Lato. La gira espanyola de presentació del seu nou disc, "Quartet Live at Home" (2004), inclou el seu pas per Alacant i València, entre octubre i novembre, i és absolutament recomanable.

Alguns grups i músics representants o transformadors de la música Klezmer:

Curs de formació en Interculturalitat i Participació:
12-14 novembre de 2004. Està organitzat pel Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, i entre els seus objectius està ensenyar als participants a dissenyar estratègies per a desenvolupar línies d’actuació que fomenten la participació de la població d’origen immigrant. Les fitxes d’inscripcions les trobaràs a qualsevol dels Centres Juvenils de Mislata o al mateix CJCV, i pots enviar-la per correu o fax, abans del 10 de novembre. El preu són 12 euros i inclou material i dinar del dissabte. Lloc de celebració: Seu del CJCV, c/ Lanterna, 26. València. Tel. 963 510 120, Fax: 963 512 655.

Oferta de cursos del Centre excursionista de València :
El Centre Excursionista ofereix, a través de L’EVALL, l’oferta de cursos adreçats a tot el públic en general. Dins d’aquesta oferta hi ha diferents cursos que tenen reconeguts crèdits de lliure elecció de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València. Els cursos per al mes de novembre són:
- Un viatge pel patrimoni Rural València (2-6 de novembre)
- Iniciació a la bicicleta de muntanya (2-16 novembre)
- Excursionisme nivell I (8-21 novembre)
- Monogràfic expressió i animació (curs de monitor, 13 i 14 novembre)
- Iniciació al muntanyisme (15-28 novembre)
- Fotografia als espais naturals (15/11/04- 2/12/04)
- Taller de reparació i manteniment de material d’esquí i snowboard (19 i 26 novembre)
- Alta muntanya nivell I ( 23/11/04-14/12/04)
- Monogràfic tècniques d’excursionisme per a grups (27 i 28 novembre)
- Interpretació del paisatge a la Calderona (29/11/04-5/12/04)
Més informació: www.centroexcursionista.org ; Pl. Tavernes de Valldigna, 4. 46003 València. Tel. 963 911 643 – 963 923 147.

La universitat de València ha tret l’oferta de Màsters, Diplomes, Certificats i Cursos de Postgrau i d’especialització per al curs 2004/2005. entre d’altres pots trobar:

• Diploma d’especialització professional universitari en gestió de projectes d’inserció sociolaboral
• Diploma de Cooperació al Desenvolupament
• Diploma de Mediació Familiar en diversos contextos socials
• Diploma d’Especialització universitari de coordinació i gestió de programes i serveis per a la joventut, etc.

Els cursos es poden fer via presencial o a distancia. Més informació: www.uv.es ; www.adeit.uv.es/postgrado . Tel. 963 983 915

Voluntariat Ambiental a Alacant:
La CAM i la Diputació d’Alacant organitzen aquest voluntariat per a joves a partir de 16 anys, en caps de setmana a:
- 14 i 15 de novembre a Xorret de Catí
- 4, 5, 6, 7 i 8 de desembre a Xorret de Catí i Biar
- 18 i 19 de desembre a Xorret de Catí.

La tasca a realitzar serà informar als usuaris de l’ús correcte de l’àrea recreativa i participar en el seu manteniment. A més, a Xorret de Catí, es farà vigilància en bicicleta per la via verda des d’Agost fins Maigmó. El voluntariat és gratuït, i pots inscriure’t per telèfon: 690 682 163 (Darío) i 965 257 110 o per correu electrònic: voluntariadoambiental@ono.com .

Selecció de Voluntaris FIFA : Ha començat la recerca de voluntaris per al Mundial de Futbol de 2006. Els candidats han de tindre un bon domini de l’alemany, un coneixement bàsic de l’anglès i tindre 18 anys l’1 de juny del 2006. Es considerarà l’experiència en l’àmbit de l’esport i/o en voluntariat. Les inscripcions seran acceptades en tres períodes via Internet:

- d’octubre a desembre del 2004
- de juny a setembre del 2005
- de gener a febrer del 2006.

La data d’enviament de la sol·licitud no es considerarà en el procés de selecció. Més informació: www.FIFAworldcup.com www.FIFAworldcup.yahoo.com

ESPECTACLES

Teatre: "Picnic" de Fernando Arrabal.
A la XXII Mostra "Vila de Mislata", divendres 12 de novembre a les 22’30 hores al Centre Cultural Gregori Gea (núm. 34), de Mislata. Es tracta d’una tragicomèdia dirigida al públic jove i adult, en valencià i amb una durada de 60 minuts. A més tens tota la resta de programació de la Mostra de teatre Vila de Mislata.

Exposició de Fotos de l'Instant Decisiu El lliurament de premis es realitzarà durant l'acte públic que tindrà lloc el dia 19 de novembre a les 20 hores al Centre Cultural de Mislata (c/ Gregori Gea, 34) i estaran esposades fins el dia 26 de novembre de 16 a 21:30 hores.

III Premi de Pintura "Ciutat d'Alcoi"
Cada artista podrà presentar una obra original de qualsevol estil i tècnica, no premiada en un altre certamen, fins al 20 de novembre del 2004. Dimensions de l'obra: màxima 180x180 cm. i mínima 50x50 cm. Dotació econòmica: 1er premi 3.000 €, 2n premi 2.000 €, i a més. premi tema "Alcoi" 2.000 €. les obres es dirigiran al Cnetre Cultural d'Alcoi, Av. País Valencià 1, 03803 Alcoi.

XXII Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez.
Podran participar treballs inèdits, en català, no guanyadors en altres certàmens. Extensió mínima 400 versos. Premic únic: 1.500 €. les obres es presentaran per quintuplicat, abans del 12 de febrer del 2005 en AMICS DE JOAN VALLS, L'Albereda 15, 03803 Alcoi.

V Concurs nacional de fotografia i discapacitat

III Concurs de fotografia de muntanya :
es poden presentar fotografíes relacionades amb la muntanya o el seu entorn natural i humà, imatges d’alpinisme , escalada, esquí, descens de barrancs, etc., abans del 26 de novembre de 204. Hi ha dos premis dotats en 1000 i 500 euros respectivament, dos premis especials, i tres accèssits. Més informació: Club montañeros celtas, A. Camelias, 78, oficina K. 36211 Vigo. Tel. / Fax: 986 438 505 o a www.celtas.net .