Durant les setmanes en què este Melic naixia, França convulsava per la revolta popular, eminentment jove dels francesos contra una llei governamental que deixava en mal lloc els seus horitzons laborals. La gran sorpresa, llàstima, no va ser comprovar amb quina energia es creen i es transformen lleis que sotmeten els col·lectius més juvenils a espais laborals de difícil accés i males compensacions, sinó el crit ferotge i unànime amb què els garçon s'han llançat al carrer per a dir alt i clar que no, que no amb el seu futur.

Passa de tant en tant, i sempre hi ha qui vol fer-ho ressuscitant l'esperit de maig del 68, que els jóvens diuen que no, amb sentit, amb responsabilitat, amb vehemència i fent seu un exercici savi i democràtic que ens invita a participar de la societat.

Els governs solen espantar-se llavors, tan acostumats als silencis que construïxen en societats diluïdes entre programes de televisió i partits de futbol. Però quan es diu NO, és com un efecte palometa: a França boten al carrer i exigixen que les lleis canvien i alguna cosa també comença a revolucionar-se en les antípodes del món. Llàstima que ací els jóvens parlem tan poc!

La frase no és meua. I sol passar, que quan un vol resumir un sentit, una sensibilitat especial que li desperta un espai o un fet, deixar en poques paraules una sensació molt àmplia, recòrrega a l'intel·lecte i a la capacitat d'economitzar-ne d'altres. A mi em passa amb este títol: si festejar un dia comportava celebrar una missa, el que París suposa per a la vista és motiu de festa i de missa solemne, de les de catedral oberta.

París és la capital d'Europa, del romanticisme, del gust en la construcció, dels racons secrets, dels espais perduts, dels passejos a la vora del Sena, de la pena que destil·len les sòbries torrasses de Notre-Dame. París és una ciutat d'imatge ancorada en el passat, que ol a hui i a futur.

La capital francesa és una delícia per als sentits, per a tots, encara que siga un esglai per a les butxaques. Però, encara així, París bé val la seua missa. Per ací van arribar els Parisii, poble Gal del que es deriva el nom de la ciutat, que va ser assetjada per Juli Cèsar. Però París és també la de Carles V i el Lluís XIV dels grans bulevards; és la rebel·lió de la presa de la Bastilla, l'exaltada de la Revolució Francesa, el boig bressol imperialista de Napoleó Bonaparte, el París de l'Òpera Garnier, Montmatre, el Moulin Rouge, le Sacre Coeur i la inestimable i elegant presència de la Torre Eiffel.

El símbol de la ciutat és el més bell exemple del treball fet amb el ferro. Imponent, alta, majestuosa, única, espectacular. Eternament bella, la torre Eiffel és un capritx i una invitació a volar sobre el cel de París, a deixar-se invair pel fred humit d'una capital amb ànima de poble.

El Pont d'Alexandre III és un dels ponts que més m'han meravellat en la vida. És el concepte del París luxós i senyorial, de la ciutat benestant i del glamour. Una ciutat que respira agitada en el Metro que recorre, com un talp de dimensions bàrbares, el París del subsòl.

Podran accedir pel nivell d'ingressos les famílies amb ingressos fins a 42.751 € a l'any (6,5 vegades l'IPREM) i rebran ajudes econòmiques les famílies amb ingressos fins a 23.020 € a l'any (3,5 vegades l'IPREM).

La referència per a determinar els ingressos és l'IPREM (Indicador Públic de Rendes d'Efectes Múltiples) en quantia anual: 6.577,20 € any.

Tindran preferència per circumstàncies personals: els jóvens, els que compren per primera vegada una vivenda, els discapacitats i les seues famílies, les famílies monoparentals i nombroses, les víctimes de la violència de gènere i del terrorisme, persones majors de 65 anys i les seues famílies i altres col·lectius en situació o risc d'exclusió social.

- Ajudes per a l'adquisició d'Habitatge Protegit de Règim General (VPRG).

Són vivendes protegides de nova construcció de Règim General (VPRG) les que, destinades a domicili habitual i permanent, tenen una superfície màxima de 90 metres quadrats (a excepció de les destinades a famílies nombroses o persones discapacitades amb mobilitat reduïda) i estan així qualificades per la Generalitat Valenciana, a petició del promotor.

Són vivendes Protegides de nova construcció de Preu Concertat (VPPC) les que, destinades a domicili habitual i permanent, tenen una superfície màxima de 90 metres quadrats (a excepció de les destinades a famílies nombroses o persones discapacitades amb mobilitat reduïda) i estan així qualificades per la Generalitat Valenciana, a petició del promotor.

La compra de VIVENDES USADES efectuada a títol onerós, de vivendes en segona o posteriors transmissions. S'assimilen en este grup les vivendes següents:

1. Vivendes protegides, en segona o posterior transmissió.

2. Vivendes protegides que s'hagueren destinat amb anterioritat a arrendament, transcorregut el termini legal corresponent.

3. Vivendes protegides de fins a 120 metres quadrats útils, destinades inicialment a família nombrosa quan haja transcorregut un any des de la data de la qualificació definitiva.

4. Vivendes lliures de nova construcció, quan haja transcorregut un termini de dos anys entre el final de l'obra i la data de la compra.

5. Vivendes rurals usades, amb una superfície útil que no excedisca de 120 metres quadrats, situades en municipis o nuclis de població que no superen els 2.000 habitants.

- Ajudes per a l'inquilí (AS).

Qualsevol vivenda que estiga arrendada, i complisca amb les condicions d'habitabilitat.
Les ajudes s'han de sol·licitar en un termini màxim de 4 mesos des de la data de formalització del contracte.

Condicions a complir:

a) Pel que fa a la vivenda:

• la renda anual compresa entre el 2 % i el 9 % del preu màxim
• la superfície màxima computable no serà superior a 90 metres quadrats de superfície útil.
• la vivenda tindrà condicions d'habitabilitat, mínim de 10 metres útils / per persona.

b) Pel que fa als inquilins:
• ingressos familiars que no excedisquen de 2,5 vegades l'IPREM
• ingressos mínims, de 0,5 IPREM, en cas de jóvens 0,2 IPREM.
• la vivenda es destinarà a domicili habitual i permanent de la unitat arrendatària.
• els ocupants no han de ser titulars de cap altre immoble en la mateixa localitat.

El Consell de la Joventut de Mislata es va constituir el 22 de maig del 2001 i està format per 13 associacions juvenils de la localitat amb la finalitat d’unificar esforços i recursos. És a més a més, un dels més grans de l’Horta i és l’interlocutor vàlid entre les institucions i l’estrat jove de la societat. Els seus objectius són promoure la participació activa dels jóvens en la vida social de Mislata. Promoure l’associacionisme, representar-hi els jóvens del municipi, promoure, desenvolupar i donar suport a activitats socioculturals, esportives i culturals. El Consell és una institució activa, dinàmica, funcional i altament participativa, que complementarà l’espai que hi ha, a hores d’ara, en matèria de participació juvenil, d’oci i de cultura, dotant d’un canal d’expressió nou i creatiu les demandes del col·lectiu juvenil.

Ara, pel maig, celebrem els cinc primers anys de vida de la institució. Fran Arenas en fou el primer president i va treballar en el procés de creació participant activament perquè fóra una realitat i després va estar al cap davant de l’entitat fins al 17 de gener del 2004. Amb ell es va signar el primer conveni amb l’Ajuntament de Mislata, on es reconeix el Consell de la Joventut com a interlocutor vàlid davant l’administració en matèria de joventut. També durant estos primers anys, el Consell de la Joventut de Mislata entrà a formar part del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana com a entitat de ple dret.

Després de la seu dimissió, Juan José Usó Herraiz s’encarregà de presidir el Consell durant un mes. Usó assegurà que va ser tot un honor encarregar-se de la presidència en un moment en què era més urgent que mai la implicació en la direcció del Consell. “És un projecte que em crec i em vaig bolcar perquè continuara. Ara, continue en la Permanent com a vicepresident i espere poder treballar molt pel nostre “Consell””.

Des del 7 de febrer del 2004, Jaume Bronchud és el president del Consell de la Joventut de Mislata. Durant la seua presidència el Consell ha dotat les associacions de més eines per a portar endavant el seu treball, fent un esforç per apostar més fortament per elles. En este temps s’ha inaugurat el web www.elconsell.com , s’ha creat l'Octubre Jove, s’ha participat més activament en les activitats municipals de Mislata i s’ha potenciat l’entrada de la nostra localitat en l’equip de coordinació de la Xarxa Estatal de Consells Locals de Joventut d'Espanya. Per a enguany, està prevista la Primera Trobada nacional de Jóvens d'Espanya a Mislata, una activitat que vol promocionar amb major intensitat l'associacionisme a la nostra localitat.

Per a l’actual president del Consell, Jaume Bronchud “el Consell complix cinc anys de vida i li desitgem molts més, però sobretot, carregats de bona salut i de molt de futur”. En este sentit, Bronchud apuntà que “cal donar les gràcies a totes aquelles persones que confien en nosaltres i que, amb el seu suport, han fet més gran el Consell de la Joventut de Mislata”.

	Durant els últims mesos s'han realitzat diferents activitats relacionades amb la natura i alguns dels jóvens que hi han participat ens han enviat les seues fotos. Hi ha fotos de la repoblació forestal a la Serra de Xiva, fotos de les jornades de neteja de l'albufera de Silla i fotos de l'excursió a les pintures rupestres de Bicorp.